SER O NO RES

Un arqueòleg, des de l’excavació en què està treballant, ens parla d’un poble i de la seva lluita per la llibertat. Una visió personal a partir del monòleg de Hamlet, que mostra el caràcter universal de les lluites de tots els pobles de la Terra per seguir existint.

En aquest espectacle es parla d’evolució humana, d’antropologia i de sociologia, i ho fa com a membre d’un grup humà que lluita per la seva supervivència cultural, social, política i econòmica. També parla com a immigrant, perquè totes les espècies humanes ho han estat, ho són o ho seran. I ho fa des del més gran respecte a tots els immigrants que han deixat enrere una pàtria per trobar-ne una altra... Des del respecte fraternal envers aquells que han tingut la voluntat d’integrar-se a la pàtria d’acollida.

També parla d’aquells que hi han anat per envair, imposar i colonitzar...

En aquest monòleg, Toni Albà parla de totes aquestes coses des dels sentiments. Som un animal polític i, malgrat les estratègies de supervivència que ens proporciona la intel·ligència, en el fons ens movem per sentiments.